Hola a tots,
Avui us parlaré d’un tema que creiem que ja era història, però,
que per mala sort no és així, la Revolució Industrial en fets actuals. Va ser
un període que va quedar marcat en l’Historia, amb molts fets que avui en dia encara els
podem recordar i veure. No evolucionem amb tot!
''Als anys 1820 i 1840 va succeir un gir en l’historia gràcies a la
Revolució Industrial, es va fer el pas d’una economia rural basada
fundamentalment en l’agricultura i el comerç a una economia de caràcter urbà,
industrialitzada i mecanitzada. La R.I va ser un punt d’inflexió en l’historia
modificant e influenciant tots els aspectes de la vida quotidiana d’una o una
altra manera.''
Com em esmentat abans no tots els hàbits ni totes les desgràcies
canvien amb el pas dels anys, és així com avui en dia en unes empreses
britàniques, que es dediquen a la producció de peces de roba per a proveïdors de
grans industries tèxtils, contracten refugiats siris il·legals que arriben a
Turquia a causa de la guerra que pateixen en el seu país, entre aquests
refugiats s’hi troba nens que no han arribat a la majoria d’edat. Treballen per
a grans marques que avui en dia tothom les coneix; Mango, Zara, Asos..
Persones, tan grans com petites, que treballen més de 12 hores per poder sortir
endavant econòmicament, en males condicions i sobretot il·legalment.
Així que no trobem grans diferències amb la Revolució Industrial
en aquest cas, com aquestes grans empreses intenten tapar-ho, però sabent que
la realitat és aquesta, per la que fa molts segles lluitàvem i encara avui dia
segueix existint. Com aquesta pobra gent que intenta buscar una vida millor a
causa de la guerra, i entra en unes condicions pitjors per culpa del egoisme i
la indiferència del ésser humà.
No tot el que nosaltres creiem
acabat, realment està acabat, perquè la realitat és la que patim encara, no
totes les costums dolentes les em deixat enrere, sinó que encara les seguim
augmentant i per desgràcia tapant-les. No tot ens fa humans. No tothom te els
drets amb els que hauria de viure tota la seva vida.
Fins la pròxima, Nerea.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada