dilluns, 16 d’abril del 2018

El franquisme: ''Ley de Principios del Movimiento Nacional''


Benvinguts a una nova entrada al meu Blog historiadors!

Avui us parlaré sobre un tema que ens va afectar directament als espanyols, la Guerra Civil i més concretament us parlaré sobre l’etapa que es va obrir després d’aquest succés, el franquisme.

Un dels aspectes que més identifica el franquisme són les seves lleis i avui us parlaré sobre la ‘’Ley de Principios del Movimiento Nacional’’.

La remodelació de govern produïda l’any 1951 per Francisco Franco després de diversos successos va donar lloc a la ‘’Ley de Principios del Movimiento Nacional’’ que era una de les vuit ‘’Leyes Fundamentales’’ del règim franquista. Establia els principis pels quals estava basat el règim ‘’Pàtria, família i religió’’. Aquesta llei també va refermar a Espanya com a regne, la qual cosa implicava que l’elecció del monarca i el moment en que es produiria quedava en mans de Franco.

El fet és que, degut a això, avui en dia Espanya compta amb un rei. Franco preveia la monarquia com a successora del franquisme.

Espero que us hagi sigut interessant!

Fins a la pròxima historiadors!!!!

divendres, 9 de març del 2018

Victòria!!!


Hola historiadors,

Avui us vinc a parlar sobre un tema històric i reivindicatiu, un tema que és sens dubte un fet memorable, va ser un gran avenç. Us parlaré sobre el paper que tenia la dona durant la Segona República i ja esclatada la Guerra Civil. Ens endinsem en un context històric que va fer grans canvis.

Bé, començaré explicant-vos quin paper tenia la dona abans de la Segona República, a continuació passaré a parlar del paper que va tenir després i finalment que va passar amb la dona durant la Guerra Civil.

Les dones des de sempre havien depès del seu marit, el seu paper era el de víctima, realitzava única i exclusivament feines de la llar, la seva responsabilitat era la de fer de mare i les dones casades necessitaven el permís dels seus homes per treballar.

Iniciada la Segona República, per a les dones s’obrí un horitzó nou amb la possibilitat de posar en pràctica les seves aspiracions principals: La concessió del dret al vot i els acords sobre el drets familiars.

Algunes de les seves reivindicacions eren: La denúncia de la situació conjugal i sexual, la desigualtat cultural i jurídica i el dret a votar, entre d’altres.

La Constitució del 1931 va ser una peça important per a l’avenç de les aspiracions femenines en el reconeixement d’una sèrie de drets: igualtat de sexes i drets, dret de vot i reconeixement del matrimoni civil i el divorci.

Les dones van poder votar per primera vegada durant les eleccions del 1933.

Quan va esclatar la guerra es va produir un canvi. En incorporar-se milers de milicians al front,  la dona, va haver de participar en la producció, ocupant llocs de treball vacants, deixats pels homes que van haver de marxar al front. Això, per a les dones, va suposar un augment important de la seva consciència de classe al poder-se integrar al treball fora de casa i poder arribar a tenir una independència econòmica que abans no tenien, i aquest fet, ja les feia una mica més lliures. A més moltes d’elles no van dubtar ni un moment a apuntar-se al front a  anar a lluitar com a soldats.

Espero que us sigui interessant i alhora d’ajuda.

Fins la pròxima!

diumenge, 28 de gener del 2018

Segona República: Reformes en l'Església

Hola de nou historiadors!


Avui us parlaré d'un tema que em sembla molt interessant. Començaré primer fent una petita introducció. Ens situem a la Segona República i del que us vinc a parlar és sobre les reformes que van dur a terme llavors, en concret, les reformes que van fer en l'Església.

L'Església des de sempre havia disposat d'amplis privilegis (no pagava impostos, influïa sobre l'educació i també en diversos àmbits com en la política).




Quan es proclama la Segona República tot això canvia, us detallaré els fets ocorreguts.


- Es proclama la laïcitat de l'Estat, és a dir, separació Església-Estat.

- L'Església perd la influència que exercia sobre l'educació.
- S'aplica la Llei de Congregacions que va limitar la possessió de béns de l'Església,       
podent així dissoldre'ls en cas de perill.




Aquestes van ser unes de les reformes més destacades i més importants que van fer quant a l'Església.


Les conseqüències d'aquests actes van tenir fortes protestes per part dels ordes religiosos i dels ciutadans catòlics.

Aquest fet allunya de la República una dreta que va trobar en la defensa de la seva moral, la seva ètica un senyal d'identitat capaç d'aglutinar classes conservadores.


Espero que aquests fets us siguin molt interessants.


Fins a la pròxima!